En aquesta proteïna trobem combinades hèlix α i làmines β disposades de tal manera que les làmines β queden a l'interior envoltades per les hèlix α (figura 1). Aquests componen un plegament de classe α/β, ja que podem veure que les hèlix α i les làmines β s'alternen (figura 2). Dintre de la classe α/β es tracta d'un open-sheet, ja que està format per un nucli hidrofòbic compost per un full β, envoltat per hèlix α apolars a la part interior (formant part del nucli hidrofòbic) i polars a la part exterior (figures 3 a 5).

	Figura 1: s'observa com les làmines β (groc) queden a l'interior envoltades per les hèlix α (rosa).
	Figura 2: si seguim l'espectre de colors des del blau (N-terminal) fins al vermell (C-terminal) a través del verd, el groc i el taronja es pot observar una alternança entre làmines β i hèlix α. Tot i això, en alguns moments aquesta alternança no és contínua, trobant-se làmines β unides entre sí així com hèlix α. Així, el plegament comença en una hèlix α (1), que s'uneix a tres làmines β seguides (2 a 4), a les que segueixen dues hèlix α (5 i 6) continuades per làmina β (7), hèlix α (8), etcètera. Tot i l'alternança no contínua entre aquests dos tipus d'estructura secundària, podem parlar igualment de classe α/β.
	Figura 3: en aquesta imatge es veuen els residus hidrofòbics de color groc i els residus polars de color blau. Degut a la mala visió que ofereix aquest tipus d'imatge de les regions hidrfòbiques i hidrofíliques segons si corresponen al full β o a les hèlix α, desglossaré les dues components en les figures 4 i 5.
	Figura 4: en aquesta imatges'han eliminat les hèlix α, de manera que només es veu el full β central. Es pot observar que en aquest predominen els residus hidrofòbics (groc).
	Figura 5: en aquesta imatges'ha eliminat el full β central, de manera que només es veuen les hèlix α. Es pot observar que en en la part interna de les hèlix predominen els residus hidrofòbics (groc), mentre que en l'externa predominen els residus polars (blau).