Les seqüències FASTA de les proteïnes template
es van alinear amb CLUSTALW (ADHseq.aln).
L’alineament obtingut s’utilitzà per fer una
matriu HMMER (build, calibrate i align)
per tal de trobar un perfil seqüencial de les ADH a partir de les homòlogues
escollides (adh.hmm) que es llençà contra la seqüència
ALCEU per tal de rastrejar aquesta seqüència amb el perfil dels templates.
Aquest fitxer es va haver de transformar a format clustalw (totesseq.aln) i després a format pir per poder-lo
introduir en el programa MODELLER.
El programa MODELLER
llegeix un arxiu (adhseq.top) on s’especifica la
seqüència problema, els templates en format pdb i l’arxiu en format pir creat
en el pas anterior per tal d’obtenir el model seqüencial de la proteïna ALCEU.
El model va ser visualitzat amb RASMOL (adhseq1.jpg)
MODEL ESTRUCTURAL
Els
pdbs de les proteïnes template es van alinear estructuralment amb STAMP (adh6sp), l’arxiu obtingut es transformà a format clustalw
(adhestr.aln) i després a format sp per
visualitzar-lo al RASMOL. La superposició obtinguda era òptima per continuar
endavant el modelatge perquè els templates eren molt semblants estructuralment.
A partir del fitxer obtingut amb el Stamp
modificat s’utilitzà per fer una matriu HMMER
(build, calibrate i align) per trobar un perfil estructural de les ADH, a
partir de les homòlogues escollides, que llençàrem contra la seqüència ALCEU.
Aquest fitxer es transformà a format clustalw (totesestr.aln)
i després a format pir per poder-lo introduir en el programa Modeller .
El programa MODELLER
llegeix un arxiu top on s’especifica la seqüència problema, els templates en
format pdb i l’arxiu en format pir per tal d’obtenir el model estructural de la
proteïna alceu.
El model va ser visualitzat amb RASMOL (adhestr1.jpg)
ANÀLISI DELS MODELS OBTINGUTS
Es van
analitzar els models obtinguts amb el programa PROSA
per tal de saber si el plegament dels models era favorable energèticament.
Els models seqüencials presentaven
energia negativa al llarg de tota l’estructura excepte en la zona dels residus
20 al 30 on l’energia era de 0.4 i als
residus 90 a 130 on tenia un valor de 0.2 (sessionalseq.cmd).
Els models estructurals també
presentaren un pic d’energia positiva a les mateixes zones amb un valor de 0.1
entre els residus 20 i 30, i un valor de 0.5 entre els residus 90 i 130 (sessionalestr.cmd).
El
primer pic d’energia positiva corresponia als primers residus i es podria
evitar treient-los de l’alineament. El segon pic corresponia a un loop d’uns 40
residus i per millorar-lo s’haurien d’utilitzar altres estratègies.
El
resultat esperat era un model estructural amb energia més favorable que el
realitzat a partir de seqüència, ja que aquest no té en compte l’estructura al
fer el model. Però el resultat va ser el contrari; el model seqüencial tenia
energia més favorable que l’estructural. Per saber d’on provenia el pic
d’energia positiva entre els residus 90 i 130 es van comprovar dos aspectes
dels models:
Amb el programa RASMOL
s’analitzà l’estructura del model compresa entre els residus 90 i 130.
Els models
seqüencials tenien un loop (adhseq1.jpg)
Els models
estructurals presentaven diferents estructures secundàries (alfes i betes) (adhestr1.jpg)
Es va mirar el perfil d’energia dels fitxers
pdb dels templates amb PROSA (sessionh.cmd), ja que es sospitava que algun d’ells
podia tenir energia positiva i això podria influenciar el model estructural.
S’observà que el pdb de ratolí (e3i) presentava el major
pic d’energia en la regió conflictiva de 90 a 130, encara que tenia valors
negatius, i també tenia un pic d’energia positiva en la regió del residu 300,
que també era present en el pdb de bacallà. Per tant, es va decidir eliminar aquest template per
tornar a fer un model on millorés l’energia. Al tornar a fer el modelatge, per
problemes tècnics del programa MODELLER es va haver de treure el template de
bacallà (cdo). El fet de treure aquests templates no afectaria negativament al
modelatge, ja que eren els que tenien ressolució, e-value i score més baix.